Una cursa d'orientació és una activitat esportiva camp a través, contrarellotge i sense itinerari prefixat, on el participant ha de passar per uns controls assenyalats en un mapa en el menor temps possible. La lectura del mapa permet saber les distàncies, els desnivells i els elements més destacats del terreny per on es passarà (roques, tallats, senders, rius, edificacions, vegetació...).
Les curses d'orientació estimulen el poder de concentració, la presa ràpida de decisions i la imaginació, ja que cal interpretar la informació que ofereix el mapa i contrastar-la amb la realitat que veiem a l'entorn, per saber on estem i cap on hem d'anar. L'orientació és un esport integral i complet en cos i ment en el qual l'absència d'errades és més important que la rapidesa del corredor.
Els orígens de les curses d'orientació
Les curses d'orientació van nèixer en els països nòrdics, concretament a Suècia, on es va començar a practicar com entrenament militar al 1888. Posteriorment es va estendre per tota Europa i la resta del món. La primera cursa d'orientació es va celebrar al 1919 a prop d'Estocolm i des del 1942 constitueix una assignatura escolar a Suècia.
La Federació Internacional d'Orientació va obtenir el reconeixement olímpic l'any 1977, arribant a Espanya als anys 80. La FCOC o Federació d'Orientació de catalunya es va crear el 13 juliol de 1988 i actualment compta amb una trentena de clubs.
Simbologia adaptada per entorns escolars
De tota la simbologia present a les curses d'orientació treballem de forma específica els següents símbols a l'escola per preparar la sortida de 4t a Montjuïc i de 5è a Collserola:
